{{siteLanguages[activeLang]}}
En el període de la formació del doctorand, en quin moment es planteja la proposta d'optar al doctorat industrial?, qui va ser l'impulsor?
En aquest cas, la tesi es va desenvolupar dins d’un projecte amb l’empresa FACSA per tal de desenvolupar un sistema de cavitació per a depurar aigües residuals. El projecte tenia un parell d’anys de durada i la relació amb l’empresa era molt bona, per la qual cosa José va tenir la possibilitat d’anar-se’n a treballar allà. A mitjan doctorat, aprofitant unes ajudes de la Generalitat per al doctorat industrial, vam decidir d’optar per una tesi amb aquesta menció. Es va signar el conveni amb FACSA i José va poder desenvolupar la tesi des de l’empresa.
Quines són les principals diferències que trobes a l'hora de dirigir una tesi amb menció de doctorat industrial?
De vegades és una mica subtil... Amb els becaris FPI la tesi es planteja amb uns temps, objectius, recursos i metodologia molt clars i no hi ha dependència d'altres recursos externs per a desenvolupar la tesi. Les persones que no disposen de beques, que són la majoria dels investigadors i investigadores que tenim a la Universitat, depenen en bona mesura dels recursos que es puguen captar d'empreses per a desenvolupar la tesi. No és habitual aconseguir un projecte de tres o quatre anys ben finançat per a desenvolupar-ne una. Això de vegades ens obliga a adaptar la direcció i incloure-hi nous temes, la qual cosa ofereix més amplitud de continguts, per bé que pot allargar l'estada del doctorand o doctoranda i la finalització de la tesi.
Quan són tesis industrials, si tenim el finançament complet, podríem dir que les dificultats rauen en el fet que l'estudiant o estudianta no es dedica al 100% a la tesi. La col·laboració constant amb l'empresa suposa una menor disponibilitat d'horaris i es necessita una major motivació per a continuar amb la tesi. Com a director, sempre intente que el doctorand o doctoranda estiga com més involucrat millor en l'empresa però, al mateix temps, que delimite un temps de dedicació que li permeta treballar en la tesi.
Una altra de les diferències està en els objectius finals. Quan es fa una tesi busquem l'excel·lència investigadora. En el cas d’una tesi de doctorat industrial, a més, busquem l'aplicabilitat més pràctica i, sobretot, trobar solucions que l'empresa puga desenvolupar.
Per tant, com a director, has de gestionar les característiques pròpies que tenen aquest tipus de doctorats, i buscar un equilibri entre el rigor que requereix el treball científic, les necessitats de l'empresa i l'esforç que suposa al doctorand o doctoranda la doble implicació. En el meu cas, les empreses ho han entès molt bé i donen als doctorands i doctorandes totes les facilitats per al desenvolupament de la tesi. Però això no sempre és fàcil, a algunes empreses els costa molt d'entendre com es pot fer aquesta col·laboració.
Des del punt de vista de direcció de tesi, quins són els principals reptes que has afrontat quan es tracta d'una tesi en col·laboració amb una empresa?
Un dels reptes més importants és que el doctorand o doctoranda que fa una tesi de doctorat industrial i treballa a l'empresa de vegades pot sentir que no pertany ni a un lloc ni a l'altre. Quan són a l'empresa i venen a la Universitat, només de tant en tant, viuen una espècie de dislèxia científica. Com a director has d’animar-los perquè mantinguen la línia de treball i que no se senten desplaçats.
Quins avantatges creus que aporta el doctorat industrial al grup de recerca enfront d'un altre tipus de doctorats?
L'avantatge que ens aporta el doctorat industrial és que ens obri aplicacions pràctiques i aconsegueix col·laboracions constants. El doctorat industrial t'aporta consolidació i una relació estable amb l'empresa, de manera que això permet desenvolupar nous projectes de recerca i noves línies. D'una banda, el doctorand o doctoranda generalment entén molt bé el que fas, i de fet treballa en coordinació amb tu perquè, al cap i a la fi, fa la tesi amb tu. D'altra banda, si bé generalment no aporta recursos directes, per als grups de recerca és molt important mantenir aquesta col·laboració constant que et permet treballar d'acord amb les necessitats i les formes de funcionar de l'empresa.
La part del finançament hem de millorar-la. Seria molt recomanable aconseguir que es destinen més recursos per a no limitar tant als doctorands i doctorandes. S’ha de tenir en compte que de vegades no poden experimentar, no poden anar a congressos o no poden muntar una petita instal·lació perquè no hi ha finançament.
Com afecta la col·laboració amb una empresa en la gestió dels recursos disponibles per a culminar amb èxit el doctorat industrial?
No hi ha dos doctorats iguals. El més habitual és que el doctorat sorgisca després d'una relació llarga amb una empresa amb la qual hi ha bona col·laboració i continuïtat. És dins d'aquest treball a l'empresa des d'on se solen gestar els doctorats industrials. Aquesta relació et porta a tenir unes línies de recerca associades a l'empresa i a un projecte, com ara els CDTI, REPTES, AVI o IVAC. Per tant, moltes vegades sí que reps finançament a través del projecte, però ha de coincidir que el doctorand o doctoranda vulga fer la tesi en el marc d’aquest projecte i en aquell moment. Si es donen les circumstàncies està molt bé, però això en certa manera limita les qüestions que podria abordar la tesi i la llibertat d'elecció del doctorand o doctoranda si considerem els seus interessos professionals.
Quines possibilitats trobes per tal que en aquest tipus de projectes d'investigació amb entitats no acadèmiques treballe més d'un grup de recerca de forma col·laborativa?
En aquesta universitat els grups de recerca són molt petits. Si volem subsistir i aconseguir projectes d'un cert nivell hem de tenir més massa crítica i treballar junts. En aquest moment tenim un projecte que es diu Water UJI, en el qual diferents grups de recerca col·laborem amb relació a l'aigua. Ens hem unit cinc grups de recerca per a intentar trobar projectes que deriven en un projecte col·laboratiu. Crear un hub de l'aigua amb grups especialistes d'aquest àmbit, o especialistes en altres temes, de manera que cadascú done resposta des del seu àmbit d'aplicació. No pot ser que un únic grup de recerca puga fer-ho tot. Cada grup ha d'aportar el seu saber fer i mantenir-lo, i unir-se amb altres persones amb coneixements dels quals puguen derivar-se respostes a qüestions d'interès.
Soc molt partidari de la col·laboració interdisciplinària. En aquest projecte concret en què treballem, un dels grups que participa fa recerca sobre economia, perquè necessitem persones que controlen, per exemple, la gestió de la tarificació o com influeixen les despeses en una unió d'empreses. També mantenim relació amb l'INIT, amb grups que fan recerca sobre realitat augmentada, i amb grups d'econòmiques i empresarials, per innovació oberta. Els grups amb major capacitat d'atracció de recursos han d'abanderar aquesta col·laboració, de manera que els recursos no es perden i l'esforç siga compartit a l'hora de desenvolupar el projecte. Creiem que el desenvolupament de projectes conjunts és cap a on ens hem de moure.
En aquest sentit, tenir doctorats industrials que estiguen compartits en codirecció seria una molt bona oportunitat i, a més, el finançament hauria de potenciar i fomentar aquesta col·laboració activa entre grups.
Com creus que es podria promocionar el doctorat industrial?
En aquest moment, el doctorat industrial és per a certes persones o per a certs grups. Si estàs acostumat a treballar amb empreses és una eina molt bona. Però, a qui no està acostumat a treballar amb empreses li costa molt veure-ho, i portar-ho endavant és complicat si no es veu un retorn o una col·laboració a més llarg termini.
Si es fa un esforç de veure més enllà i integrar el doctorat en una estratègia a llarg termini de col·laboració amb empreses, o per a marcar línies estratègiques, llavors sí. Quan tens un exalumne o exalumna, o algú a qui has dirigit la tesi, que està treballant en el departament d'R+D d’una empresa, veus que has creat una xarxa de coneixement que et permet saber què fer i saber amb qui parlar. Aquesta xarxa és impagable.
En universitats grans, com ara la Politècnica de Madrid o de Barcelona, potser és més difícil. Però, a l'UJI, pràcticament es podria assignar un parell de grups de recerca per empresa important i que cada empresa de Castelló rebera el suport d'un parell de grups o tres constantment. Els grups tindrien sempre alguna empresa en col·laboració i les empreses tindrien sempre grups per a donar-los suport a llarg termini.
Els doctorats industrials podrien ser una bona idea per a abastir aquests ponts, perquè les empreses incorporen a poc a poc doctorands i doctorandes formats a l’UJI i es creen relacions.
Jo diria que a la província de Castelló devem tenir unes vint grans empreses que tenen capacitat d'absorbir doctors i doctores. Podria ser una bona línia, marcar d'alguna manera les empreses i els grups perquè tinguen sempre aquest suport. Una vegada que s'han creat aquestes aliances, l'empresa ja coneix el grup, sap com funciona la Universitat, té el nom de la persona de contacte i així és més fàcil trobar la forma de col·laborar entre els grups.
Aquest tipus de doctorats els veig emmarcats dins d'una estratègia a llarg termini, de col·laboració continuada amb les empreses, però s’ha de tenir en compte que també els investigadors i investigadores i les empreses han d'aprendre a col·laborar d'aquesta manera.